ITS A BEAUTIFUL DAY

Vale, ja sé que aproximadament un colló de persones avui no creuen que sigui un dia bonic... però sí que ho és. Perquè sí, que tot el rollo de la Sele no és tan terrible com diuen, tot i que en aquest moment resulti impossible creure-ho. Però és veritat. El divendres ja veureu com no n’hi havia per tant....
Que no és la fí del món, que no n’hi ha per tant, que primer sembla que serà un desastre i un fracàs absoluts, però, ves... no és molt difícil sortir-s’en... que s’aprova amb un 4...
Que què? Que semblo molt segura? Que com estava jo el primer dia? Jajaja... jo estava... mmmm... com estava...? Fa temps d’això... ah, sí. Recordo que no estava nerviosa. No. Estava deprimida perquè queia en la setmana del meu aniversari, i no vam poder celebrar-lo com déu mana. Això sí que és una tocada d’ous i em va emprenyar moltíssim. Però què hi farem? Jo hi anava amb un esperit més aviat de resignació. I no em prenia valerianes ni tiles per calmar-me, com alguns colegues de classe. Autèntics/es ionquis que van anar a la Sele completament drogats de valerianes fins al cul. Això tampoc em sembla normal...
Jo tenia petit truc per treure’m els nervis, i com a teràpia, em va funcionar. Així que jo ho explico, i a veure si funciona a algú més. Com que el moment més depre del dia és l’hora de llevar-se, cada matí a l’aixecar-me escoltava Its a beautiful day de U2. Dosi d’adrenalina via ones sonores, i no se perquè tenia el meravellós efecte d’animar-me i espavilar-me. És com carregar una pila. Així que em vaig empassar aquesta cançó durant els tres dies que va durar el calvari. Com a talismà em va donar excel·lents resultats.
Apa, ja està. Jo ho deixo perquè fa gràcia recordar vells temps. A lo millor serveix d’ajuda. Qui sap? bé, futurs examinats de tots els exàmens, carreres, nivells i proves del món: molta sort. Que us vagi bé, que no perdeu els nervis ni la calma i que no us enganxin mentre copieu. Ànims i endavant sempre!!